(17.4.06)

M'agradaria fer referencia a unes frases que va recollir una amiga meva (Subiiiiii) de la pel·lícula "El indomable Will Hunting" que dedico a tots aquells nois/homes que tracten les noies/dones com................a objecte, premi, triomf personal o similar i a totes aquelles que és deixen prendre el pel per aquest tipus d'individus. Són molt bones.

MUJERES? habras follado con muxas. ... pero no me puedes decir como te sientes cuando te despiertas al lado de una hermosa mujer y te sientes feliz.

AMOR? kizas me recitarás un soneto... pero ninguna vez has dado las gracias xk dios haya dejado un ángel a tu lado.

"Vamos a olvidar durante un tiempo, algún día el tiempo nos dará la victoria"

(6.1.06)

Aquells àngels dolços que un dia et portaren

han volgut endur-te’s, ara amb bata blanca

Enmig de família i gent que t’estimava

t’has pansit com les flors del jardí ho feren

Tot és pena, tot tristesa, tot dolor

has fet sentir a aquells que has dit Adéu

Ara ja només quedarà el teu record

dins de tots aquells que vas saber fer teus

Ara ja t’has fos, ara vols i no pots,

El teu cos s’ha cansat i ha volgut dir prou

Ara mors i només quedarà el teu pols

A tu que has marxat, tots et recordarem

A tu que has marxat, ara no ens oblidis

A tu que ara has marxat, no t’oblidarem

Akejugues

(25-12-05)

Ja ha arribat, ja és aquí el Nadal. Época de relax, familia, felicitat, molts regals, alegria, ilusió i harmonia per a molta gent. Vull felicitar, doncs, a tots aquells que llegeixen aquestes linies (als q no tmb eh...) les Festes i l'any nou 2006 que espero que sigui molt pròsper per a tots (pels fumadors tmb eh...). Un cop dit això, m'agradaria que el Nadal i les festes nadalenques en general no fossin només motiu de festa sinó també de reflexió i que pensessim durant una mica del nostre temps en aquells que per qualsevol motiu no podran passar-ho tan bé, a ells els hi dic que ja arribaran temps millors i que mirin sempre endavant amb optimisme i amb ganes de viure així seran feliços i aconseguiran que la gent que els envolti també ho sigui. Doncs a mode de Juan Carlos I us desitjo un Bon Nadal i una bona entrada al 2006!!!!! Sigueu feliços!

(29.9.05)

Podria estar treballant, fent TDR però no ho penso fer, no en tinc ganes simplement. A vegades tinc mals dies, com el d’avui, per cap motiu. Suposo que a tothom li deu passar un dia o altre.Ara feia un “tiempecillo” que no us contava res, suposo que he estat víctima d’aquest principi de curs tan estressant, us podria explicar que vaig estar a Londres però per a que? Si ja ho sap tothom! L’important és que poc a poc les coses van posant-se al seu lloc, aquells qui eren al teu costat tornen a ser-hi, aquells qui havien perdut el somriure el recuperen mica en mica, sentir que aquells que t’importen els hi importes, sentir-se útil, com en un puzle les peces tornen a encaixar a mesura que els dies passen, tot això fa que se’m passin els maldecaps i torna a sentir senzilla alegria.........tornar a somriure.............

(15-08-05)

Hoy voy a escribir en castellano, por ganas y pq me dispongo a hablar de dos personas a las cuales en muchas ocasiones me dirijo en castellano, además debo añadir que creo que redacto mejor y expreso mejor mis sentimientos y emociones en castellano. Empecemos.¡Bienvenidos! Acaban de llegar al mundo de los bloggers dos genios, Gon y Javier, al primero más vale no dejarle hacer experimentos en tu cocina pq es capaz de armarla con un bote de sal y algo de vinagre, el segundo es de esas personas que hace volar su imaginación fácilmente, sus pensamientos pillan un ryanair y cuando vuelve a tocar con los pies en el suelo es capaz de plasmarlos con una facilidad nunca vista. Los dos unas grandes personas, personas que no harán disfrutar de sus posts, que nos harán soñar, comprender o imaginar…Nada más, ahora el protagonismo es suyo, os dejo sus direcciones en la parte derecha de vuestro monitor, en la izquierda si soys bizcos.

(7.8.05)

Després d’un mes i un dia, després de molt esforç i sofriment i de molts dies xof! va tornar a fumar! ja us podeu imaginar com em vaig posar no? reacció típica de Guàrdia de la qual després s’ha de penedir. Em vaig passar, no em vaig portar com un amic, la veritat es que repassava la conversa i no era jo, però bé això ja està parlat oi amiga? Si, ella és una amiga que des de fa un mes s’està enfrontant a un malson, vol deixar el tabac i a diferencia de molta altra gent i posa voluntat per deixar-lo enrere; lluny del camí que vol recórrer en la seva vida. Ara després d’un entrebanc en el camí vol afrontar el segon assalt per acabar guanyant i demostrant que si no t’agrada dependre de res i vols ser lliure primer has de vèncer al tabac, sinó no ho ets. Crec que és mereix un reconeixement per ser tan valenta i molts ànims i missatges de suport que tots podeu deixar als comments si així ho desitgeu. Gràcies amiga per tornar a confiar en tu mateixa i creure en les teves possibilitats, ja saps que quan ho necessitis estaré al teu costat per ajudar-te en el que faci falta en la teva particular lluita contra les barretes del càncer . Ànims!!!! Si vols pots!

(5.8.05)

De tant en tant és necessari deixar la vergonya i el sentit del ridicul a casa per passar una bona estona, això és el que hem fet aquest matí tres personatges que ens hem transformat en uns autentics anglesos: Jordi Gomis, Xavier Gràcia i un servidor els quals hem fet un autentic treball sociologic (hem fet el nostre particular diario de...UN GUIRI) al analitzar com reaccionava la gent davant tres persones amb camisa hawaiana, bermudes, ulleres de sol, barret de palla i XANCLES AMB MITJONS! Aquest matí hem fet de tot i en tenim video (de no gaire qualitat degut a uns problemes amb la camara, intentarem solucionar-ho), avui hem pogut sentir de tot: Pero que verguenza! Por dios estos extranjeros como van vestidos! Esos van de safari!
Impressionant, sobretot el nostre tour amb el bus turístic on un camara i una redactora del diari segre que estava analitzant quina gent anava en bus ens ha fet una petita entrevista per publicar-la aquestos dies. També hem visitat cases d'amics, hem pujat per l'ascensor de la Seu Vella, hem preguntat pel carrer where is the beach? where is the Seu Vella? o simplement hem observat com reaccionaven a les Tendes de Xinos al veure que entravem! Tot plegat un matí genial amb molt caxondeo, us deixo amb la foto que ho diu tot!

(20-07-05)

Un bon dia em trobava parlant amb un amic meu de quant de lleidatà em sento, del pal que em feia anar a Barcelona en cas de que finalment estudia allí (ja ho sé que a vosaltres us fa il·lusió, però a mi i a algun altre company ens deuen cuidar molt bé aquí com per voler marxar [un altre dia us parlaré del meu amor pels parèntesis, m’encanten]). Total que em va dir, escriu algo sobre quan t’estimes la teva ciutat, i aquí estic.Per mi Lleida significa i ha passat a ser part de la meva vida, de moment és on he tingut la sort de néixer, créixer i començar-me a formar com a persona. Quan era petit el primer que feia pel matí (diga'm friki i un pel ruc, tots no erem tan llestos eh) era mirar si la Seu Vella seguia al seu lloc, efectivament no és movia, però em preocupava no poder contar amb la seva majestuosa presencia.Per mi Lleida significa caminates amunt i avall, significa sorprendre’m al veure a quin ritme canvia tot, a vegades em paro a pensar: que és el que hi havia allí abans? (llavors és quan la padrina que tinc darrera em pega un copet a l’esquena i em diu, no nen! que aquest edifici es nou, només hi havia un erm aquí).Per mi Lleida significa tenir uns trets característics, cada dia intento mantenir més el típic accent de poble, de fet em sents parlar a mi i a ma germà (amb el seu català standar) i no et creus que som germans. Per mi ser de Lleida significa ser senzill, ser modest i sentir-se orgullós alhora de tenir el que tenim i no deixar-se influenciar pel fort centralisme que vivim dia rere dia (aquesta ja és una altra historia), nosaltres som Lleidatans i hem de defensar la nostra identitat (viska los cargols).Qui no ha sentit la famosa cançó de Lleida Terra Ferma ? (ja us la passaré, ai Deu Meu), per acabar aquest particular homenatge a la ciutat que més estimo i que sempre portaré al cor, la qual no sentiré cap vergonya de nomenar allà on vagi (Jo soc de Los Angeles, pos jo de Lleida!) tancarem amb paraules textuals d'un dels grans mestres de la Lleida més Carrinclona i del Garrotín Lleidatà, Enric Pubill "Lo Parrano":
"AI Lleida dels meus amors, per sort on vaig néixer jo, com més lluny de tu em trobo més m'en enrecordo yo"

(30.6.05)

.............................
Sembla que hagi fet alguna cosa malament, bé sempre acabo fent alguna cosa malament, ara si que crec que el millor que és pot fer és callar, si no ho espatlles tot. Si no dius res potser et sents malament amb tu mateix però si parles també hi surts perdent. És difici que tot torni a ser com abans, suposo que per part meva no hi ha cap problema però és molt fàcil parlar-ne, el que costa es posar-ho en pràctica. Milers d'idees em recorren el cap: des de ho sento ets el Guàrdia fins a pujar-me la mosca al nas amb el cert didàctisme d'algunes persones alhora de creure que tenen la solució correcta creient que soc tonto o algo per l'estil, també tinc d'altres pensaments; com us ho diria, sabia que això passaria; aquest tema m'enprenyava tant que havia de passar algun dia o no, ho ha fet. S'ha de dir que també penso que de tot això se n'ha de treure alguna cosa positiva. Sabran que estic aquí i que jo també ho soc (un tio per aquelles persones que creien que era herrmofrodita o algo per l'estil), jo també se fer d'altres coses encara que molta gent cregui que només serveixo per crear les següents onomatopeies en els qui m'escolten: Ja. ja ja!!. Ara bé si algun dia no estas bé preparat. -Guàrdia estas apagat, que et passa? estas enfadaT? No és que tinc un mal dia però no els puc tenir. Doncs bé hem crec util per d'altres coses com per estimar....ser estimat... , estar trist, tenir un mal dia....però com que soc el Guàrdia doncs au som-hi riem tots que no passa res!!!
Tanco la primera parrafada, no m'agrada, té un toc de massa ressentiment no? (No us el prengueu molt seriosament, un mal dia en serio)
No se trobar el meu lloc, no se com actuar, no se que he de fer, no se com m'he de comportar...Simplement no se. Jo desitjaria que s'hem tractes igual que abans, sé que és dificil, però veus!!! potser no és el que vull, potser no vull que s'hem tracti igual d'abans!!! Però es que tampco ho se!!!!! Potser com molts diuen he de canviar d'aires. Coneixer gent nova i començar de nou (rollo Ramon del Cor de la Ciutat), potser tenen raó. Tampoc ho se!!! Bfffff estic molt perdut.......complico la vida a d'altra gent (odio la gent que adopta posicions victimistes però aquesta no ho és). Ho sento....Bona nit que demà és un dia nou.
P.D. Dios quin post més alegre no? (Dvant de tot potser que hi posem una mica de sentit del humor). Tingueu una bona nit.

(26.6.05)

Ahir primera nit a Wonder, en quan a Wonder que he de dir? Li poso un 7, està bé, has d'anar-hi motivat si vols passar una bona estona, però s'ha de dir que al cap de dos hores cansa. Ho deixem en que s'hi pot anar un cop cada dos mesos, però en general molt bé, sobretot per tota la gent que hi havia. Sobretot perquè ella hi era. Per això vaig anar-hi però em sembla q tampoc va servir de molt... Ahir parlava amb un amic sobre el Jim Carrey, i ell em va dir que el problema que té com a actor és que sempre l'encasellen en els mateixos papers. Bé, a mi em passa el mateix, em toca fer sempre el mateix paper; trobo que així és dificil qe algun dia guanya algun Oscar. A ritme d'aquella canço de Jarabe de Palo que diu "Cómo quieres ser mi amiga si por ti yo daría la vida..." escric aquestes linies, potser avui més tristes que de costum al veure que en aquesta vida mai obtarem a res de bo i que és dificil lluitar contra les barreres mentals que els altres tenen al teu voltant. Ho sento, soc així...no puc canviar...però ja toca que algún dia algú em doni una oportunitat...espero que s'em passi ràpid... Fins al proper post...i Ho sento.....

(24.6.05)

Dia 23, 5 del matí, sona el despertador, altrament dit desesperador per la desesperació que produeix a aquell qui el sent. Mare meva, m'en havia anat a dormir a les 2 i ja eren les 5, a més a més veniem de la Seu de passar dos bons dies però cansats. La questió és que vaig pegar un vot i cap a la dutxa a despejarme, després d'agafar tot el necessari cap a Port Aventura que hi falta gent!!! Arribo a l'estació i em trobo am el Caxondo del CAPDEVILEEEEEEEEE!!!!! Després vam anar arribant un darrere l'altre, vam comprar bitllets i cap a Tarragona on posteriorment fariem transbord cap a Port Aventura. El dia genial, tot va anar molt bé!!!! tothom va sortir amb un somriure!!! La tornada va ser més problematica, teniem pensat quedar-nos a Tarragona i agafar el tren de les 11 i mitja però per culpa d'un error humà de la senyora que donava els bitllets vam tenir que pillar el tren fins a Lleida amb presses i corrents!! Enkara rai que vam tenir sort!!! Al tornar vam montar marroneo a la atención al cliente però no va servir de res!!!
Després vam passar un impass d'aburriment mentre la Maria anava dient: els petardos són una merda!! els haurien dde prohibir!! nyiiiiii!!! si o no Marieta?
Finalment crec que van anar a pegar-se un xapuzon a la piscina de la Carla però aquesta ja és una altra historia.... Gràcies a tots per fer-me passar un bon dia!!! Adew i fins un altre post!!!

Calma

(27.5.05)

Calma m’ha semblat el títol més adient per qualificar aquest post degut al nerviosisme i l’estrès que pateix la gent aquests dies. És més, de ben segur que poca gent llegeix aquest escrit, la gent està ocupada. Aquest final de curs està essent, no per els exàmens i la feina que tenim, més aviat perquè em permeto dir que veig a la gent...en una altra dimensió, fins i tot jo de vegades em trobo en aquesta dimensió i m’espanto. Això em fa por. M’explicaré, jo sempre he cregut que la formació acadèmica és molt important, moltíssim. Però també cal ser conscients que cal formar-nos com a persones dignes de ser anomenades com a tal, cal recordar que primer de tot som persones i després estudiants. En els últims dies he comprovat (no parlo dels altres només, en molts casos de mi mateix) que la gent quan arriba aquest temps està en procés d’aïllament i misantropia, sovint trobo a faltar les paraules en mig d’un silenci sepulcral mentre caminem d’una aula a l’altra, molts cops trobo a faltar aquells somriures que poden alegrar-te el dia...però que han esdevingut simples records en el fons de la ment....Trobo a faltar la il•lusió, les ganes d’aprendre realment i no només a cop de llibre i apunts i el que és més important. Busco i no trobo un sentiment de felicitat en les classes (estic per trucar al Lobatón), només riures insípids o un “bon dia” o un “bona tarda” només esmentats per pur formulisme. És més, alguns cops fins i tot em sento com si estiguéssim en una cursa i no m’agrada, vull arribar a la meta, vull fer-ho en el mínim temps possible i amb la màxima eficiència però no vull que en la meva cursa i prenguin part sentiments com l’egoisme i la competència entre corredors, no vull haver de fer entrebancar a ningú, al contrari vull donar un cop de mà a aquell que se sent cansat per que també hi pugui arribar. Així uns arribaran abans i els altres potser una mica més tard, però el que és més important, tots arribarem a la meta. Torno a repetir, primer companys i persones, en primer lloc la solidaritat i l’amistat; en segon lloc estudiants. És més, no crec que serveixi de res ser un gran enginyer si no som capaços d’aixecar-nos al bus quan una velleta roman dreta, no crec que serveixi de res ser un gran metge si un dissabte a la nit condueixo borratxo per la carretera....cal saber-ho combinar tot, saber-nos formar com a estudiants i com a persones. Un cop dit això, demano (a mi mateix també), que estudiem, que anem a tope! Però que no descuidem la nostra formació com a persones.... També m’agradaria dir que els exàmens i seran igual tan si ens ho prenem bé com malament, tant si ens preocupem molt com si no, per tant cal afrontar-los amb mentalitat positiva i amb il•lusió i alegria i no amb cares tristes i de pomes agres, de ben segur que així passaran més ràpid i amb millors resultats. Un examen no és la fi del mon, simplement un pas més cap a la meta, si el superem perfecte i si ens entrebanquem ens hem de saber aixecar. Estudieu força i molta sort!!!!!!

(15.5.05)

Weno es una mica tard.......xo sabeu q...........LO BARÇA HA GUANYAT LA LLIGA, vaia que avui és un dia historic i s'havia d'escriure algo per fer un petit homenatge amb aquest gran equip que tants bons moments ens ha fet i ens farà viure. (Dit quede jeje). Ostia quina mandra escriure..............., us contaré que avui hem anat a fer el 3X3 de les 24 hores de pardinyes i hem quedat tercers, quin fiera el senyor Piqué, també cal destacar l'aportació del senyor Bonet i el senyor Gracia. Però el dia d'avui no haguès estat igual d'important si no fos pq.........hi ha una noia que fa anys. Pista: es mol wapa i mol bona noia!!! La Clara (ho has encertat o no!), ella és una persona especial en la meva vida, sempre hi és quan la necessites i m'astime mol (el sentiment es reciproc), malauradament em sap greu pq degut al 3x3 no he estat al seu costat quan s'ho mereixia, això si després l'hem anat a vere, apestant del torneig però l'hem anat a veure. Mereixia més, això si. Ho sento un altre cop. Per ella un petò molt gran (s'en mereix moltissims). Weno gent i si nem plegant que es tard? Aix quina son (badall), jo hem sembla que ja vaig tirant. Felicitats culés i per molts anys Clara.

(21.4.05)

Que paza neng!!!!! Quant temps sense escriure no!!??? com sempre vamos.... sabeu q estic fent? preparar lo de pachá!! Si !!!!! pq daqui dos dies es la gala iesronda 2005 i fotrem molta fiesta!!!!! (els que hem anat a passar-nos-ho bé esclar), tmb s'ha de dir que hi ha molt jose luis moreno amb ganes de fer el seu noche de fiesta però....YO NO ME PAREZCO A JUNCAL RIVERO COÑEEE!!! He estat llegint els posts anteriors i la veritat que són una mik depriments eh!!! SI HEM D'ESTAR CONTENTS HOME!! Ja que hi soc i com que no se que escirure faig des d'aquí un homenatge amb la persona la qual estic parlant pel msn (si un atre dia ja t'en faré una a tu home/dona). És el senyor Capdevileeeeeeeeeee!!!! Un tio com cal si senyor! Madur wapet i am deu pretendentes a cada casa! (DEJA PA LOS DEMAS ACAPARADÓhhhh)!!!! A més treu bones notes!!! I un amic com cal tmb i que t'ajuda quan fa falta, ha sigut un gran complement per a la classe!! Un fort aplaudiment per ell (PLAS PLAS!!!!). Canviant de tema, qui ens ho havia de dir eh.... el violador el Tomàs, tant bo que semlae, pos pam ja la tens! no us fieu mai de les aparences!!! que hay muxo bixejo suelto!!!Uuuuuuuuuu i el papa q se veu que és un peazo franquista, a més és vell aquest home ja no li toca home, fot una cara de durar poc....Ai Deu meu que s'hi farà...tot pel poder!!!Ale pues divendres us espero a tots, els que puguin venir pos ens feu un favor i els que no puguin pues no passa res, ja us passarem el video!!!!! DEW GENT!!! (va ja escriure més sovint, m'esforçare per veure si surt algún monoleg i us el posaré, adw gent).

(13.1.05)

Mare meva! torno a ser aquí. Perdoneu aquesta llarga absència. Seré sincer em foteia molta mandra escriure. Ara he estat repassat el weblog i he decidit que era hora e tornar a escriure i de deixar palès en aquest espai el que sento. Que sento? Rabia i impotencia, des de fa un temps ja! En quan a les notes us preguntareu si segueixo iwal que abans, weno vosaltres veureu son les 2:40 de la matinada i hauria d'estar estudiant caste però aquesta puta màquina m'absorveix. Les notes han anat pujant tot i suspendre mates del sòcial, lo atre molt bé. Que s'hi farà, no les suporto.Canviem: Ara realment després de molt temps puc dir que hi ha coses que amb el temps s'acaben i que no és pot estar vivint permanentment en l'esperança; és d'inutils i jo m'ho considero cada dia més. A vegades m'agradaria tenir més sort però sembla que re de re. Que més? Hi ha amistats que ves a saber per quina raó, o potser si que la sé, és deterioren. Per sort segueix havent-hi gent que sempre està al meu costat quan és necessari.Res més no? Pues vnga dw! i fins d'aquí poc!

(23.8.04)

Porto molt temps sense escriure, potser és pq no hem passa res interessant i visc en una eterna monotonia. I si hem passa alguna cosa es negativa, es creen moltes espectatives al meu voltant però no s'en acaba de confirmar cap! ES UNA MERDA! necessito alguna alegria joder, res res de bo! No hi ha manera! passen els dies i no trobo resposta a cap de les preguntes que hem volten pél cap! Una simple conversa o una simple trukada poden fer-me canviar! PERO NO ARRIBA RES! weno ja m'he desfogat i us he expressat aquest malestar que fa que porta dies sense aixecar cap, espero que vinguin millors temps! gracies per deixar que us explika els meus problemes, enkara que tal com van les coses no crec que li interessin a ningú. dew

(9.7.04)

Vamó que nos vamó! Weno gent s'ha de desconnectar uns dies, no per res, simplement per renovar-se a un mateix, pensar, meditar, com us ho diria, quan torna espero tornar nou amb moltes ganes de fer coses i començar moltes coses dsd 0. Ara que fa un temps que no vaig volant pel cel tan panxo i que he apres a tocar una mika de peus a terra per molts motius és quan més ganes tinc de seguir essent com són i no deixar canviar-me. (Bua, quin lio mental que tinc jejeje). M'agradaria en aquest post d'acomiadament fer especial menció a una noia especial en la meva vida i amb la que d'aquí poc farà un any que la conec! Dsd aquí Laieta gracies per haver-me donat la teva amistat durant tot aquest temps, espero poder-la mantenir sempre, no canviï mai! Gracies!També especial menció a una altra noia que segueix iwal de maja que sempre i que contrari als meus pensaments vec que no ha canviat! Això em congratula i hem fa marxar més feliç i content, ella també marxa dàquí uns dies per tant li desitjo un feliç viatge (enreordeu-vos dels desodorants i els ambientadors pel bus), passatuuu bé!!! Weno per acabar desitjar-vos uns feliços dies i fins d'aqui uns dietes!!!! DEWS GENT!!!! VAGI BÉ!!!!!

(19.6.04)

Weno gent, encara no m'ho crec ni ho tinc molt assumit però......s'ha acabat la E.S.O.! fa una mica de pena i tot! he estat mirant les notes i...podrien ser millors. Weno l'any que ve toca foter-se les piles a tope i si son duracell millor. Ahir festa del insti, tot va anar molt bé, menció especial (encara que no ho llegira) a una noia que va superar la seva por!!!!!! (SA CANTANTE!!!). Weno espero i desitjo que a tots els qui esteu llegint això us hagin anat molt bé tots els examens!! Weno fins aquí aquest post, perdoneu que no escrigués abans!!! DEWS!!!

(1.6.04)

Un comentari m'ha fet escriure: com si t'ho escriguessis tant!! Juas , si que escric si collons! Weno aquestes ultimes dos setmanes seràn agobiants; molt eh!!! entre la calor que mos fot!! i la feina que tenim a estudiar!!! BUFFFFFFFFFF!!!! el que s'ha d'agunatar, voleu que us diga que és el que em preocupe: les mates, la física, LA PLASTICA (que trist) i l'alemà però weno al fina suposo que ho superarem!!! estem fent mates als ordinadors i li acabem d'amagar el ked a la Clara!! pobra nena!!! buska!!! es com el rato´lí del huevo de chocolate!!! Weno vai a estudiar!!! que és lo que toca, si es que no escric és pq tinc molta feina!!!!! ADEWWWWWWWWWWWWWWWWW!!! FINS UNA ALTRA!

(27.5.04)

Sabeu l'hora que és? NOOOOOOOOOOOOOO!!! pq? PQ DORMIU TOTS!! per tant no ho podeu saber.......són les dos i mitja del matí (mmmm sento veus de quin nen més matat no?), lo millor és que m'estic petant el cul, es que estic fent plàstica!!! NOOOOOOOOO!!! PROU SIMÓN NO EM TORTURIS MÉS, M'AMENACES CADA DIA, QUE PASSA SI NO HO FAI? M'ENTERRAS SOTA UNA GRAN MUUNTANYA DE MOCADORS UTILITZATS? em tiraràs mocs (no em refereixo a l'acció de fotre un moc, el sentit d'aquest és literal), o hem demanaras que et vaiga a buscar dues tassas da xuculata a la sala de profes? TINC POOOOOOOORRRRRR JUAS! weno gent ja veieu que tic fent plàstica així de trist, algo més a dir? Si, el Forum és una merda!!! pero gran eh!!!!! Barcelona te diarrea maxo!!!! enfonsem la grna metropolis i fem una Lleida on viure millor, que semble que siguem menos per no tenir una rima d'aquelles de B per Brcelona, pos nosaltres L per Lleida home!!! amb un parell de testicles!!! Weno em foto a fer algo que sinò la Simón em FOTRÀ UN ZERO!! ueeee!!! weno nanit gent!!! dormiu de gust!!!

(20.5.04)

HOLA!!!!!!!!!!! sento no haver escrit fins ara..........el que passa és que tic estresssat.tinc feina......les coses q m'ilusionaven abans ja no m'ilusionen tant..........!! no tinc res interessant a explicar........!!! AIIIIIIIIIII Q TOT ES UN CAOS JUAS JUAS!!! no obstant penso que he comés un error deixant el blog abandonat!!!! PERO WENO!!! ETAPA NOVA BLOGS NOUS!! POS EXALEEEEEEEEEEEEEEE MARIANOOOO SEEEEE XIKI XIIIIIIIKII!!!!!! (ma pillat una parra).De fondo: GUARDIA SIMPATIC!!! (acies senyora)!!! GUARDIA SIMPATIC (acies senyora) GUARDIA SIMPATIC (vol callar ja ninfomana). AYDAAAAA JAMIA QUE ME PONGO LAS PILAS EN EL BLOG WAPAAAAAAAAAAAA!!!!!! weno weno ja us he satisfet una mica no ronin and A (el burro de davant de casa tmb u fa [frase de padrina]). WENO GENT SIGUEU MOLT FELIÇOS I MENGEU CARGOLSSSSSSSSSSS I NO ANISSOS Q SÓN MES BONS!!!!! (records al gonçal i al bon partit de l'ayda)!!!!! Vale vale, potser és un post així molt raro però es que he escrit les primeres que m'han vingut (dsd casa del postius [un gran partit nenes no us el deixeu perdre pero.................no us dono la seva direccio..............] es broma!!!!) WENO XATINS Q NUS VEMUSSSSSSSS Q TORNO A ESCRIURE Q JA SE M'HA PASSAT LA MISANTROPIA!!!!! dews i perdoneu la falta de correcció d'aquest post!!! bon aplec!!!

(5.4.04)

Aixxxx per fi son aquí les vacanes de setmana Santa!!!! podrem dormir!! podrem quedar, disfrutar dels amics/gues i ser feliços!!! (vaya una parra però no sabia com començar). A veure que voleu que us explica....ahir vaig anar a veure una peli: dúplex, tave força bé, us la recomano....això si no tot van ser alegries he comprovat que certa persona té menys voluntat per aguantar en condicions adverses a certa adicció que el senyor Aznar per arreglar el Mon!! eh? eh? Va home reacciona que et moriràs!!! Weno aquests dies també han passat d'altres coses mmmmmmm o no? Si, si ara que hi penso si, he d'agrair a una persona que m'estimo molt el seu regal, gràcies de veritat!! (i no és peloteo). Weno gent no us canso més i m'en vaig a intentar començar els deures (quina metafora no?) NO PUUUCCCC!!! . Adewwwwwssss!!!

(27.3.04)

Weno, pensareu que això tave una mica abandonat, doncs bé si no he escrit anteriorment es pq tampoc no hi havia res interessant per explicar-vos, ja veieu si és aburrida la meua vida......Weno ahir va ser divendres 26, el dia en que els nois/es de 1r de batx. del Ronda feien el desfile a Pacha. Que voleu que us hi diga, ells ho van fer molt bé i tal....però nose, no m'ho vai passar molt bé, potser és que a mi quest ambient de superdensitat per metre quadrat discotequero no em va, s'estave tan apretat que quan surties de alguna acumulació tenies la sensació d'haver perdut la virginitat. No em va agradar gaire, iwalment m'agradaria felicitar aquest nois/es que tan bé ho van fer. Weno......no és un gran dia, falta gent avui, adew i fins una altra.

(19.3.04)

pffffffffffff!!! vaya dia.......................avere el dia molt normal i tal.......però per la tarda el barber ma destrossat el pel ostia........El problema amb el meu barber bé de lluny, a la barberia són pare i fill, el pare ja no sap ni on té la ma dreta, té vuitanta anys i el tio ja no sap el q talla, n'he vist sortir de malparats a les seves mans. Llavors tu entres, et sentes, i comença la lluita, les mirades entre la gent que s'està esperant perque li tallin el cabell són constants. És com una loteria, a un li toca al fill (q ho fa bé), i a un altre el viejo (non te nidea). La gent busca tot tipus d'estrategies (anar al lavabo, dir q surten un moment.....vaig a comprar......agafal a ell mentres). Avui aquesta lluita l'he acabat perdent jo, gairebé surto del barber sent un bioreja però bé que s'hi farà, avui han guanyat ells............UN ALTRE DIA GUANYARÉ JO!! per cert, tinc un gran respecte a la gent gran però ja li toca jubilar-se amb aquest home......... A veure que més ha passat avui? UOOOOOO LA FACTURA DEL MOBIL, bronca bronca bronca!!!! a part d'això no se que més explicar-vos......tmpoc estic molt inspirat...........AU ADEW!!!!

(18.3.04)

Havia explicat ja que res em sortia bé? Doncs bé, avui podriem dir que la ratxa ha continuat pero a lo basto! Comencem: a primera hora tocava castellà als ordinadors ja que estem confeccionant un diari. Bueno la questió és que a tothom li nava tot bé, jo m'he canviat tres vegades d'ordinador i no hi havia manera de que carregués la pàgina!!! Sóc un gafe amb els ordinadors!!! (...) Continuo (és que s'havia penjat). Bé, el dia a l'institut a transcorregut amb normalitat la resta del dia. Però ara ve lo pitjor, atenció: havia quedat amb monpare (lo Paco) a les 6:15 davant el caprabo que hi ha al carrer Onze de Setembre. Jo a l'hora era davant el Caprabo sentat en un banc esperant però mon pare no arribava. A les 6 i mitja he començat a preocupar-me i he pensat en anar a trucar desde alguna cabina. 1r problema: on són les cabines en aquesta ciutat? 2n problema: pq si n' hi ha alguna prop meu no la vec? Doncs bé després de molt buscar resulta que en tenia una a 100m de mi. Quan ja havia recuperat la moral perduda resuklta que hi havia una dona trucant en aquella cabina, i espereu-vos que ara ve lo millor, després de deu minuts d'espera s'en va la dona amb el móbil a la ma, i jo: que?? Si, si, resulta que la dona estava apoiada davant la cabina parlant pél móbil!!!!! Senyora!!!! Bé, la trucada no ha estat molt intensa: mama on collons és el papa? - uiiii m'ha dit que nava a nose on, potser no hi ha pensat en venir-te a buscar, tu de totes formes esperat allí davant que igual es que ha sorgit algún imprevist...I jo li he dit: si segur.......un imprevist.....se n'ha oblidat i jasta!!! i ella: Paciencia nen......I jo: Si mira mama, tinc dos opcions m'assento al banc i que vols que canta? Paulina Rubio? (Y yo sigo aquí esperandote.....) O Joaquín Sabina (Y nos dieron las doce y la una....). Bueno jo com a bon fill he tornat davant el Caprabo a esperar sentadet en aquell banc tan incomode. És bastant desagradable això d'esperar, quan ja portava mitja hora la gent q surtia del Caprabo m'anava tirant monedetes!!!! Si us plau!!! Weno quan ja portava una hora esperant m'he aixecat del banc, de tanta estona que havia estat sentat tenia les barres del banc clavades per tot el cos, una marca roja i la pell..una marca roja i la pell.....total que m'aixeco i una velleta: -nen deus portar moltes hores al banc no?.......NOOO QUE VA SENYORA YO SI TINC AQUESTES MARQUES ES PORQUE SOY DEL ATLETÍ HASTA LA MUERTE COÑO!!! i lo més trist ha estat quan m'he aixecat i m'he quedat una mica enganxat en la posició en la que estava sentat al banc. Ha passat un home: -escolta nen tens aptituds per fer de caganer en un pessebre vivent!!! SENYOR PERFAVOR!!!! Llavors en aquells moments de tensió ha estat quan ha aparegut mon pare!! I JO UEEEEEE UEEEEEEE!!! i resulta que el tio va hi passa de llarg!!!!!!! PERO Q FA AQUEST HOME!!! total que quan ha arribat a casa ha pensat: ostiaaaaa m'he le deixat!!!!! Llavors si, ja s'ha acabat el temps d'espera, ha arribat, m'ha recollit i després de disculpar-se pertinentment hem anat cap a casa. (Ja veuries la bronca si m'hagues passat a mi......). Weno avui com podeu veure ha estat un dia bastant desgraciat, esperem que acabi bé, gracies per escoltar (llegir) els meus problemes gent!!! NOS VEMUS!!!!

(17.3.04)

Buffffffffffff!!! quin dia!!! m'agradaria dedicar aquestes linies a la senyoreta Maria Lafuerza que ha sigut victima d' una gran depressió causada per les paraules de la nostra gran professora de plastica: Montse Simón. Perque us en feu una idea al I.E.S Ronda patim la sindrome de la plastica!!! la profe: La Simón, és una dona molt tranquila, pero ostia! ens u fa repetir tot! estem indignats! Si us l'hagués de descriure diriem que és una dona que té un constipat crónic, és una mocosa i ella és la causant de que al Amazones és tallin tants arbres a causa dels multiples mocadors que usa amb gran descontrol. Doncs bé, aquesta dona també és la causant de que a una bona amiga avui li hagin regalimat llagrimes pels ulls, i no poques........gairebé es deshidrata, desde aquí enviar-li un sentiment de suport a la seva causa, i que no pateixi que tot és solucionarà. NUNCA MAIS SIMÓN!!1 NO LA GUERRA SIMÓN!! SANGRIA DON SIMON (ostia no......això ja no va am el tema). Weno gent, fins una altra!

(15.3.04)

Vaya un cacot!! el dia de la inaguració i ja he tingut q recorrer a venir a escriure aquí per desfogarm-me juer! Perquè porto una temporada que no em surt res bé!!! putes notes, aveure pq us feu una idea jo a primer i segon d'eso era noi d'excelents i notables i a tercer i quart només de notables, l'objectiu era aquest: anar manetenint els notables..........però ves quina cosa aquest trimestre tot se n'anat a pique! a la merda tot!! han baixat molt! Juer!!! acies a la gent que em ve pél MSN i diu: Guàrdia not posis nerviós home que no s'acaba el Mon!! pos si que s'acaba juer!! digueu-me pessimista però s'acaba, vaya una merda tot!! NOM SURT RES BÉ!!!!!(No feu gaire cas d'això....no penseu que soc un neurotic ara...però no és un

Comencem...

(Escrit el 13-3-04)

Weno gent comencem a escriure, aveure q us podria dir.....A si!!! weno millor que em presenta per la gent i tal. Jordi Guàrdia, nascut el 15 d'Abril del 88 a LLEIDA (SMMMMUACK MMMM OHHHHH). Us va bé? estudio al I.E.S. RONDA. Fa un parell de dies vam tornar de CS d' Estrasburg, tot va anar molt bé. Bé, tot no. Des d'allà ens vam enterar de tot lo de Madrid i la veritat a vegades la felicitat q et pot transmetre estar a Estrasburg passant-ho bé amb tots els amics s'en va a la merda després de veure les imatges i els centenars de victimes causades pels atemptats, en gran part n'em de donar les gracies a la politica del PP. Uffff ara que hi penso el PP ahir va perdre les eleccions!!! TOMAAA!!! ahi tamos!!! Weno això enkara està una mica rollo prova però per avui considero que ja n'hi ha prou!!! NOS VEEEMMMMUSSSSSSSSSS!!!!!