(20-07-05)
Un bon dia em trobava parlant amb un amic meu de quant de lleidatà em sento, del pal que em feia anar a Barcelona en cas de que finalment estudia allí (ja ho sé que a vosaltres us fa il·lusió, però a mi i a algun altre company ens deuen cuidar molt bé aquí com per voler marxar [un altre dia us parlaré del meu amor pels parèntesis, m’encanten]). Total que em va dir, escriu algo sobre quan t’estimes la teva ciutat, i aquí estic.Per mi Lleida significa i ha passat a ser part de la meva vida, de moment és on he tingut la sort de néixer, créixer i començar-me a formar com a persona. Quan era petit el primer que feia pel matí (diga'm friki i un pel ruc, tots no erem tan llestos eh) era mirar si la Seu Vella seguia al seu lloc, efectivament no és movia, però em preocupava no poder contar amb la seva majestuosa presencia.Per mi Lleida significa caminates amunt i avall, significa sorprendre’m al veure a quin ritme canvia tot, a vegades em paro a pensar: que és el que hi havia allí abans? (llavors és quan la padrina que tinc darrera em pega un copet a l’esquena i em diu, no nen! que aquest edifici es nou, només hi havia un erm aquí).Per mi Lleida significa tenir uns trets característics, cada dia intento mantenir més el típic accent de poble, de fet em sents parlar a mi i a ma germà (amb el seu català standar) i no et creus que som germans. Per mi ser de Lleida significa ser senzill, ser modest i sentir-se orgullós alhora de tenir el que tenim i no deixar-se influenciar pel fort centralisme que vivim dia rere dia (aquesta ja és una altra historia), nosaltres som Lleidatans i hem de defensar la nostra identitat (viska los cargols).Qui no ha sentit la famosa cançó de Lleida Terra Ferma ? (ja us la passaré, ai Deu Meu), per acabar aquest particular homenatge a la ciutat que més estimo i que sempre portaré al cor, la qual no sentiré cap vergonya de nomenar allà on vagi (Jo soc de Los Angeles, pos jo de Lleida!) tancarem amb paraules textuals d'un dels grans mestres de la Lleida més Carrinclona i del Garrotín Lleidatà, Enric Pubill "Lo Parrano":
"AI Lleida dels meus amors, per sort on vaig néixer jo, com més lluny de tu em trobo més m'en enrecordo yo"
Un bon dia em trobava parlant amb un amic meu de quant de lleidatà em sento, del pal que em feia anar a Barcelona en cas de que finalment estudia allí (ja ho sé que a vosaltres us fa il·lusió, però a mi i a algun altre company ens deuen cuidar molt bé aquí com per voler marxar [un altre dia us parlaré del meu amor pels parèntesis, m’encanten]). Total que em va dir, escriu algo sobre quan t’estimes la teva ciutat, i aquí estic.Per mi Lleida significa i ha passat a ser part de la meva vida, de moment és on he tingut la sort de néixer, créixer i començar-me a formar com a persona. Quan era petit el primer que feia pel matí (diga'm friki i un pel ruc, tots no erem tan llestos eh) era mirar si la Seu Vella seguia al seu lloc, efectivament no és movia, però em preocupava no poder contar amb la seva majestuosa presencia.Per mi Lleida significa caminates amunt i avall, significa sorprendre’m al veure a quin ritme canvia tot, a vegades em paro a pensar: que és el que hi havia allí abans? (llavors és quan la padrina que tinc darrera em pega un copet a l’esquena i em diu, no nen! que aquest edifici es nou, només hi havia un erm aquí).Per mi Lleida significa tenir uns trets característics, cada dia intento mantenir més el típic accent de poble, de fet em sents parlar a mi i a ma germà (amb el seu català standar) i no et creus que som germans. Per mi ser de Lleida significa ser senzill, ser modest i sentir-se orgullós alhora de tenir el que tenim i no deixar-se influenciar pel fort centralisme que vivim dia rere dia (aquesta ja és una altra historia), nosaltres som Lleidatans i hem de defensar la nostra identitat (viska los cargols).Qui no ha sentit la famosa cançó de Lleida Terra Ferma ? (ja us la passaré, ai Deu Meu), per acabar aquest particular homenatge a la ciutat que més estimo i que sempre portaré al cor, la qual no sentiré cap vergonya de nomenar allà on vagi (Jo soc de Los Angeles, pos jo de Lleida!) tancarem amb paraules textuals d'un dels grans mestres de la Lleida més Carrinclona i del Garrotín Lleidatà, Enric Pubill "Lo Parrano":
"AI Lleida dels meus amors, per sort on vaig néixer jo, com més lluny de tu em trobo més m'en enrecordo yo"
posted by Jordi at 2:05 PM
0 Comments:
Post a Comment
<< Home