(26.6.05)

Ahir primera nit a Wonder, en quan a Wonder que he de dir? Li poso un 7, està bé, has d'anar-hi motivat si vols passar una bona estona, però s'ha de dir que al cap de dos hores cansa. Ho deixem en que s'hi pot anar un cop cada dos mesos, però en general molt bé, sobretot per tota la gent que hi havia. Sobretot perquè ella hi era. Per això vaig anar-hi però em sembla q tampoc va servir de molt... Ahir parlava amb un amic sobre el Jim Carrey, i ell em va dir que el problema que té com a actor és que sempre l'encasellen en els mateixos papers. Bé, a mi em passa el mateix, em toca fer sempre el mateix paper; trobo que així és dificil qe algun dia guanya algun Oscar. A ritme d'aquella canço de Jarabe de Palo que diu "Cómo quieres ser mi amiga si por ti yo daría la vida..." escric aquestes linies, potser avui més tristes que de costum al veure que en aquesta vida mai obtarem a res de bo i que és dificil lluitar contra les barreres mentals que els altres tenen al teu voltant. Ho sento, soc així...no puc canviar...però ja toca que algún dia algú em doni una oportunitat...espero que s'em passi ràpid... Fins al proper post...i Ho sento.....