(18.3.04)

Havia explicat ja que res em sortia bé? Doncs bé, avui podriem dir que la ratxa ha continuat pero a lo basto! Comencem: a primera hora tocava castellà als ordinadors ja que estem confeccionant un diari. Bueno la questió és que a tothom li nava tot bé, jo m'he canviat tres vegades d'ordinador i no hi havia manera de que carregués la pàgina!!! Sóc un gafe amb els ordinadors!!! (...) Continuo (és que s'havia penjat). Bé, el dia a l'institut a transcorregut amb normalitat la resta del dia. Però ara ve lo pitjor, atenció: havia quedat amb monpare (lo Paco) a les 6:15 davant el caprabo que hi ha al carrer Onze de Setembre. Jo a l'hora era davant el Caprabo sentat en un banc esperant però mon pare no arribava. A les 6 i mitja he començat a preocupar-me i he pensat en anar a trucar desde alguna cabina. 1r problema: on són les cabines en aquesta ciutat? 2n problema: pq si n' hi ha alguna prop meu no la vec? Doncs bé després de molt buscar resulta que en tenia una a 100m de mi. Quan ja havia recuperat la moral perduda resuklta que hi havia una dona trucant en aquella cabina, i espereu-vos que ara ve lo millor, després de deu minuts d'espera s'en va la dona amb el móbil a la ma, i jo: que?? Si, si, resulta que la dona estava apoiada davant la cabina parlant pél móbil!!!!! Senyora!!!! Bé, la trucada no ha estat molt intensa: mama on collons és el papa? - uiiii m'ha dit que nava a nose on, potser no hi ha pensat en venir-te a buscar, tu de totes formes esperat allí davant que igual es que ha sorgit algún imprevist...I jo li he dit: si segur.......un imprevist.....se n'ha oblidat i jasta!!! i ella: Paciencia nen......I jo: Si mira mama, tinc dos opcions m'assento al banc i que vols que canta? Paulina Rubio? (Y yo sigo aquí esperandote.....) O Joaquín Sabina (Y nos dieron las doce y la una....). Bueno jo com a bon fill he tornat davant el Caprabo a esperar sentadet en aquell banc tan incomode. És bastant desagradable això d'esperar, quan ja portava mitja hora la gent q surtia del Caprabo m'anava tirant monedetes!!!! Si us plau!!! Weno quan ja portava una hora esperant m'he aixecat del banc, de tanta estona que havia estat sentat tenia les barres del banc clavades per tot el cos, una marca roja i la pell..una marca roja i la pell.....total que m'aixeco i una velleta: -nen deus portar moltes hores al banc no?.......NOOO QUE VA SENYORA YO SI TINC AQUESTES MARQUES ES PORQUE SOY DEL ATLETÍ HASTA LA MUERTE COÑO!!! i lo més trist ha estat quan m'he aixecat i m'he quedat una mica enganxat en la posició en la que estava sentat al banc. Ha passat un home: -escolta nen tens aptituds per fer de caganer en un pessebre vivent!!! SENYOR PERFAVOR!!!! Llavors en aquells moments de tensió ha estat quan ha aparegut mon pare!! I JO UEEEEEE UEEEEEEE!!! i resulta que el tio va hi passa de llarg!!!!!!! PERO Q FA AQUEST HOME!!! total que quan ha arribat a casa ha pensat: ostiaaaaa m'he le deixat!!!!! Llavors si, ja s'ha acabat el temps d'espera, ha arribat, m'ha recollit i després de disculpar-se pertinentment hem anat cap a casa. (Ja veuries la bronca si m'hagues passat a mi......). Weno avui com podeu veure ha estat un dia bastant desgraciat, esperem que acabi bé, gracies per escoltar (llegir) els meus problemes gent!!! NOS VEMUS!!!!